Matí de flashback

Avui, mentre voltava pel poble fent alguns encàrrecs, he recordat una sortida que vam fer fa unes setmanes per la vall d’Olzinelles a Sant Celoni. Tornant de la biblioteca i anant cap a la fruiteria, els records de l’excursió m’han vingut a ràfegues. He recordat que vam menjar fuet mentre caminàvem, que el meu pare i la meva germana van fer una carrera (a sant de no sé què) mentre la mare i jo rèiem. També he recordat lo petits que vam sentir-nos al costat dels plataners (Platanus hispanica) i que vam abraçar-nos a ells per allò de la pau que diu que transmeten. He recordat el senyor que feia fotos al paisatge, l’entrepà per dinar, els tiós (sí, sí, tiós de Nadal)… i he tingut la sensació d’haver fet aquella caminada pujats en una cinta transportadora com la dels aeroports i que totes les coses ens anaven passant a banda i banda: un corredor (guaita), una família en bicicleta (adéu!), una parella agafada de la mà (bon dia), un altre cop el senyor de les fotos (com pot ser?), unes àvies amb rebequeta (adéu-siau), un pastor amb ganes de conversa (les blanques o les negres?)…

I mentre fèiem aquest camí recordo que vam xerrar de plantes i d’altres coses, però que també vam estar a estones en silenci cadascú pensant en lo seu. Vam rondinar una miqueeeeta quan, per un efecte òptic i traïdor, vam pensar que la pujada ja s’acabava i un altre cop vam al·lucinar amb els plataners enormes i grisos que, mentre feia cua al supermercat, he recordat com si fossin elefants.

Quan he arribat a casa acalorada i he begut un got d’aigua sense ni deixar anar les claus, encara he pogut recordar que vam repartir-nos a glops l’aigua que ens quedava a l’ampolla i que, just quan començàvem a fer la baixada que ens portaria de tornada al cotxe, un airet miraculós es va aixecar per refrescar-nos el front. No sé ells, perquè no vaig veure-ho, però jo vaig estirar els braços i sense deixar de caminar vaig tancar els ulls per gaudir millor de l’agradable i oportuna brisa (sort vaig tenir de no espinyar-me). Quan per fi he deixat la bossa i les claus a la tauleta una ventada inesperada s’ha colat per la finestra del balcó i m’ha pentinat el serrell cap enrere.  He tancat els ulls igual que vaig fer aquell dia i hagués sigut un moment ben plàcid i amb alguna mena de simbolisme, fins i tot, si no hagués recordat, de cop i volta, que m’havia oblidat de comprar la xocolata fondant.

Stellaria holostea (Rèvola vera)

Veronica persica (Verònica pèrsica)

Geranium molle (Suassana blana)

Euphorbia helioscopia (Lletera d’hort)

Euphorbia cyparissias (Lleteresa de fulla estreta)

Euphorbia amygdaloides (Lleteresa de bosc)

Chelidonium majus (Celidònia)

Carex halleriana (Càrex d’Haller)

Alliara petiolata (Allenc)

Primula veris (Cucut)

Sarothamnus scoparius (Gódua)

Petasites frangrans (Barretera)

Silybum marianum (Card marià)

Bellis perennis (Margaridoia)

Ranunculus ficaria (Gatassa)

Symphytum tuberosum (Consolda menor)

Platanus hispanica (Plataner). Impressionants